
He pogut comprar el disc de Raimon "A Víctor Jara".
Feia temps que li anava al darrere, a la versió original en vinil.
Escoltar-lo m'ha dut a l'any que vaig passar a Barcelona amb M. Ella tenia el cd i no em vaig cansar mai d'escoltar-lo. Vaig estimar-la al pis atrotinat del Guinardó, mentre de memòria cantava Quan tu te'n vas al teu país d'Itàlia, i jo tot sol em quede a Maragall...
Sempre vaig pensar que no me'l volia copiar, perquè o bé arribaria el dia que compartiríem casa i es barrejarien els nostres llibres i cd's, o bé, si no es donava el cas, trobaria el disc original -com així ha sigut-.
Han passat el temps i moltes coses. Aquesta tarda l'he escoltat innombrables vegades i he fet un petit homenatge als temps passats en què passava el dia amb quatre duros i tot era possible.
Amb tots els petits vicis
Amb tots els petits vicis
adult et consideren
i com qui deixa ploure
vas traspassant els límits
de més de tres edats.
Com és l'absurd qui mata
i mai a qui voldries,
com que no veus el canvi,
com passen tantes coses
sense que t'ho consulten.
Et creus, oh miserable,
que el temps ja no existeix.
Podries ser ja pare,
si molt t'obliguen penses,
et mires a l'espill
i sempre et veus més lleig.
Que no ha passat la vida
d'adolescent et sembla;
amb tots els petits vicis
la sents molt més present.
Et creus, oh miserable,
que el temps ja no existeix.
A mort ací és la vida
d'una manera lenta,
i lluites junt amb altres
i et negues a mil coses
i sempre et sembla poc.
Com és l'absurd qui mata
i mai a qui voldries,
com que no veus el canvi,
com passen tantes coses
sense que t'ho consulten.
Et creus, oh miserable,
que el temps ja no existeix.